Creativitat i Salut

La creativitat manifesta la percepció de nosaltres mateixos amb els altres, amb l’entorn o amb la relació amb la natura; fent conscient i transformant les nostres vivències.

Treballem des de les bases de la Tècnica Alexander per tal d’afinar la consciencia corporal (cinestècia), obrint la “presencia” i l’atenció plena.

Tècnica Alexander, Elena Castelar

Creativitat és la capacitat per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemas a què s’enfronta.

Sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuició i la memòria.

La creativitat es nodreix dels coneixements de l’inconcient que desbloqueja imatges, idees o experiències passades per fer front al present d’una forma que no és la usual, l’aprovada per el normatiu.

És un tipus d’intel·ligència, l’intel·ligència anomenada fluida o flexible.

Un “Eureka!”, metáfora o una trobada de sentit nou.

“ El pensament creatiu pot ser definit com un procés metacognitiu d’autoregulació, en el sentit de l’habilitat humana per modificar voluntàriament la seva activitat psicològica pròpia i la seva conducta”  Pesut, D. (1990)

La creativitat possibilita el viatge d’autoconeixement i d’autorealitsació de la vida.

Com quan anem de viatge, que quan tornem al nostre lloc d’origen, som capaços de mirar i descobrir coses que sempre hi eren, però no havíem vist mai!

Fa falta despertar l’intriga, valentía, desició i voluntat, per obrir i endinsar-se al nostre centre, per descobrir tots els seus paisatges i la llum que hi habita.

“NO ÉS UN COR DE PEDRA,
ÉS UNA PEDRA QUE HA TINGUT EL VALOR DE
CONVERTIR-SE EN COR”

 

“El centro no está inmóvil sino quieto”

Desentrañar «la metáfora del corazón» resulta en una aproximación más honda a la proposición de un centro.

… todo organismo vivo persigue poseer un vacío, un hueco dentro de sí, verdadero espacio vital […] Un ser viviente que resulta tanto más «ser» cuanto más amplio y cualificado sea el vacío […] Un ser viviente que dirige desde adentro su propia vida a imagen real de la vida.

El movimiento más íntimo no puede ser otro que el del centro mismo. Y esto aun cuando se entienda el vivir como una exigencia de íntima transformación. La virtud del centro es atraer, recoger en torno todo lo que anda disperso.

“Claros del Bosque” de María Zambrano

 

La Tècnica Alexander ens ensenya a permetre que tot l’organisme s’expandeixi, desfer nusos que comprimeixen, deixar anar les extres – tensions que encongeixen i aturen el moviment.

El nostre organisme és com un riu (som 80 % aigua) a on si han anat diposita’n, pedres o nusos, al llarg del temps. Amb aquesta eina, les podem sentir (sinestèsia) i anar traient, abandonant,  per què el riu flueixi més lliura.

Ens permet reconèixer, el nostre centre, connectar amb ell, per poder intimar amb el procés creatiu i transformador que és la vida.

La Tècnica Alexander ens ensenya a permetre que tot l’organisme s’expandeixi, desfer nusos que comprimeixen, deixar anar les extres – tensions que encongeixen i aturen el moviment.
El nostre organisme és com un riu (som 80 % aigua) a on si han anat diposita’n, pedres o nusos, al llarg del temps. Amb aquesta eina, les podem sentir (sinestèsia) i anar traient, abandonant, per què el riu flueixi més lliura.
Ens permet reconèixer, el nostre centre, connectar amb ell, per poder intimar amb el procés creatiu i transformador que és la vida.

“Quan la marea baixa a la posta de sol. Jo passejant per la platja cap a la duna. Ponent. El mar deixa llepant la sorra un rastre de pedretes de diferents colors, totes molt polides. Còdols petits, desgastats, llimats per l’aigua.
Caminant pots llegir històries, universos, com un dibuix d’un llenguatge desxifrable, partitura. Històries escrites pel mar, irrepetibles. Dipositades en aquell mateix moment perquè algú pugui llegir-les.

 

Em deixo portar, i no sé per què ben be, vaig recollint les més significatives, o que potser em fan l’ullet, i entre elles i jo creem un ritme de lectura i de interpretació, desxifrat de la mà de la poesia, de la intuïció que es fa realitat.
Regal dels déus just per aquell moment irrepetible.”

Elena Castelar Garriga

Com?

Explorant cada un dels nostres moviments i sent conscients de la nostra presencia

Acompanyant

per sentir-nos a nosaltres mateixos

En contacte

per deixar anar tot el cos

Prenent consciéncia

de la direcció del gest

He disfrutado 2-3 años haciendo Técnica Alexander con Elena y solo puedo decir que me ha ayudado mucho - muchísimo. Teniendo el diagnóstico de la medicina tradicional de que tienes alguna enfermedad rara, degenerativa te deja hecho m...., mas aún si no hay tratamiento para pararla o tratarla. Así aprendes rápido que tu mismo tienes que encontrar tu camino para estar mejor. Parar y soltar - son dos de las cosas más importantes que aprendí en este tiempo. ||Para|| tu ritmo y tus habitos que crees que son normales en tu vida cotidiana y ||suelta|| todas las tensiones en tu cuerpo y aprende a ||escuchar|| a tu cuerpo, que sabe muy bién solo como moverse y desplazarse. Con varias técnicas y paciencia y Elena como profesora esto es bien posible. Ahora toca a incorporar todo lo aprendido en la vida cotidiana. Estos años con la Técnica Alexander me han cambiado la vida, me han abierto los ojos que todo lo que se necesita ya está ahí - pero que hemos desaprendido de verlo; y esto se puede reaprender. No soy quién pueda recetar este ||aprendizaje|| a nadie - pero creo que es importante y lo podrían hacer todos ya que no es un tratamiento contra una enfermedad en concreto si no mas un gran aprendizaje. Tenía una enfermedad degenerativa; hace tiempo que no noto deterioro, al contrario, mejora. Ya sé que esto no puede ser - pero es así 🙂 He aprendido (y estoy aprendiendo) a escuchar a mi cuerpo - en camino de la sanación.

Michi Biames Kiefer

Escriu-nos un missatge

Si tens alguna pregunta, si us plau no dubtis en enviar-nos un missatge.

Nosaltres responem dins de les primeres 24 horas!

Share This